ENTREVISTA a ALEX NAVARRO por TAPAPOUS (Revista Argentonina)

ALEX NAVARRO

De les Rambles a Las Vegas
 
 

Què és un pallasso i per què vas decidir ser-ne?.
Un pallasso es un reflex del ésser humà, un mirall de la societat i a més un provocador d'emocions i de riure, principalment de riure. El fet que escollís ser pallasso va ser per la influència de veure actuar uns amics anglesos que llavors vivien a Barcelona, "Orbita Excentrica", i també pel Tortell Poltrona. Veient-los actuar vaig decidir que això era el que jo volia fer. M'agradava la tendresa, la bogeria i el bon humor que transmetien. Em va semblar un món màgic, una manera de guanyar-se la vida sense deixar de jugar.
Una cosa és la filosofia i l'altra dedicar-s'hi professionalment. És molt difícil ser un bon pallasso?.
Per mi no ho es, però suposo que te la mateixa dificultat que qualsevol altre professió que requereixi que donis el que tens a dintre. Un pallasso no es un actor, un pallasso es real, viu el que li passa i ho comparteix amb el públic. Jo crec que hi ha dos tipus de pallasso: els pallassos de veritat i els "pallassets". El PALLASSO es el que es honest, real. Els "pallassets" són els que es maquillen, es posen un vestit ample de coloraines però ni son divertits, ni són pallassos. Actuen com a pallassos o interpreten un arquetip, però el pallasso no actua, és.
Què costa més: fer riure o plorar?
No t'ho puc dir amb certesa perquè sempre m'he dedicat a fer riure i no sé com fer plorar. Tot i això, suposo que tocar la fibra sensible d'algú es més fàcil que fer-li veure l'absurd d'aquest món. Crec que, en general, un actor de comèdia pot fer amb més facilitat un paper dramàtic que un actor que fa drama fer un paper còmic. D'altra banda, els grans actors i directors de totes las èpoques sempre han dit que es molt més difícil fer riure que fer plorar.
Quina cara van posar els teus pares el dia que els vas dir que no volies ser ni metge, ni enginyer, ni arquitecte, si no pallasso?.
Ells haurien volgut que estudiés una carrera, així que òbviament no els hi va fer molta gràcia, però em van ajudar a pagar l'escola de teatre i em van recolzar a la meva decisió. De fet, el meu pare va fer alguna cosa de cinema quan era jove, però quan va conèixer a la meva mare, ella li va fer escollir: o el teatre o ella. I està clar que la va escollir a ella, si no jo no seria aquí contestant aquestes preguntes.
La teva dona, Carolina, és també pallasso?
Si. Tot i que porta gairebé dos anys fora dels escenaris per dedicar-se a la nostre filla, ara torna amb força.
Tens una filla petita. T'agradaria que de gran seguís la tradició familiar?
El que més desitjo es que sigui feliç. L'única cosa que m'agradaria es que escollís com a professió alguna cosa que li agradi fer, i si és artístic millor que millor. Els artistes tenim una llibertat que la major part de la gent no té.
Ets fill de Badalona però fa 4 anys que vius a Argentona. Per què?.
Quan vaig conèixer a la meva dona, al cap d'uns mesos vam començar a buscar casa i vam arribar a Argentona per casualitat. El que teníem clar es que volíem que fos al Maresme. Vam estar a punt d'agafar un pis a Teià, però la nit abans d'anar a signar el contracte no podia dormir perquè el pis era massa petit i em sentia engoixat pensant de viure allà. Així que pel matí vaig agafar una revista d'aquestes gratuïtes i vaig trobar un anunci d'una casa que tenia molt bona pinta i, dit i fet, aquí hi som des de fa 4 anys. A més, va ser perfecte perquè ja teníem amics que vivien a Argentona.
Com vas començar la carrera de pallasso?.
Sempre vaig al.lucinar amb els nens que quan algú els hi demanava què volien ser de grans responien amb tota la convicció del món: "jo vull ser futbolista" o "jo vull ser bomber". Jo tenia 20 anys i encara no sabia que faria de la meva vida. Aleshores el teatre va aparèixer. Vaig fer la meva primera obra de teatre amb un grup d'Olot anomenat "Zootrop" dirigit pel Xavier Ruscalleda (Fundador i Director del Fòrum de Teatre d'Olot). En aquella època (1986) vivia en una masia a St. Iscle de Colltort (San Feliu de Pallarols). Una nit vaig baixar al poble a prendre una "birra" i algú va parlar d'un grup d'Olot que buscava gent per muntar una obra de teatre de creació col.lectiva. Aquella nit no vaig dormir, me la vaig passar reflexionant sobre si podria o no ser actor, què es necessitava per ser actor, etc... En un moment donat vaig tenir una mena de revelació, el que necesitava, era "tenir morro i creure amb el que fes". Es a dir, no tenir vergonya de mostrar-me o de fer qualsevol cosa davant d'un públic i ser honest. Sense haver dormit, vaig agafar la moto i me'n vaig anar a Olot a buscar aquest grup del que m'havien parlat. Em vaig passar tot el dia fins que a la tarda els vaig localitzar en un bar. Finalment, va arribar el director i li vaig dir que havia escoltat que buscaven actors per muntar una obra. Em va demanar si era actor i li vaig dir que si, llavors em va preguntar que havia fet en teatre i li vaig dir "res, però soc actor". Em va citar pel dia següent per fer una prova i vaig fer l'obra amb ells. Després em vaig apuntar a una escola de teatre i al cap de dos mesos vaig començar a treballar a la Rambla. Aquests primers dos mesos vaig arribar a tenir que demanar menjar als mercats, perquè tot i que els pares m'ajudaven econòmicament també tenia els meus vicis, i els diners s'anaven ràpidament. Així que durant dos mesos anava un dia a la setmana a algun mercat de Barcelona i demanava menjar a las parades, però ho feia amb tanta gràcia i bona energia que amb mitja hora sortia carregat amb bosses de menjar per tota la setmana, per mi i el meu company d'apartament que també estudiava a l'escola i tampoc tenia un duro.
Després vaig muntar un petit numero de mim-clown i vaig començar a fer-lo al carrer, però d'una forma molt peculiar. Parava una persona o una parella i els explicava la meva situació en 30 segons (d'una manera divertida i amb molt bona energia) i llavors els hi feia el numeret. Després passava el barret.
Un dia vaig passar per davant del Zurich (el Cafè de Plaça Catalunya). En aquella època hi havia una mena de quiosc que feia "falafels" (els entrepans àrabs). L'olor em va fer venir gana, però no tenia un duro. Així que vaig decidir fer el número per una taula del Zurich a la que hi havien 6 o 7 persones. Quan vaig acabar tenia al barret unes 700 pts.. Podia menjar-me uns 6 falafels!!! Quan ja marxava es va apropar un mim que també treballava al carrer i amb el que més tard vaig treballar durant dos anys, i em va dir "m'ha agradat molt el que has fet, però... perquè no has passat el barret per tota la terrassa? Tots s'ho han passat be amb el que has fet". Vaig al.lucinar. Al meu cap no hi habia lloc per pensar que 300 persones podien estar mirant-me i fruint del que feia. El següent pas va ser "fer terrasses". Es a dir, treballar davant de terrasses de bars.

Es dur fer el carrer?
Per a mi, treballar al carrer es com beure un got d'aigua, em trobo com a casa. Quan sortia a passar el barret era més fàcil que anar a festivals perquè quan sortia pel meu compte jo escollia el lloc, l'horari, etc... llavors sabia que funcionaria 100%. Quan vas a un festival, el lloc i l'horari que et donen no es sempre el més adequat, especialment pel que jo faig que es teatre de carrer i no teatre al carrer. Es a dir que em nodreixo del moment, improvitzant amb el que passa al meu voltant i això requereix que passin coses, tot i que també tinc un repertori en el qual recolzar-me. Però vaja, trobo més dur estar cada dia treballant en un teatre que treballant al carrer.
"L'home xoc" i "El bebé" et van dur a la fama?
No me exagere oiga!. Potser sóc conegut en certs circuits teatrals, però no famós. Si vas al forn i preguntes per l'Alex Navarro no tindran ni punyetera idea de quí sóc. Així que millor ho deixem córrer. Per bé, L'Home Xoc va ser i encara es l'espectacle que m'ha obert moltes portes.
Com vas fitxar pel "Cirque du Soleil"?
Em va veure una persona de casting (que es dedica a viatjar a Festivals arreu del món per trobar gent pel Cirque) en un Festival Internacional de Pallassos a Suïssa.
Com és el "Cirque du Soleil"? Quin és el seu secret?
Són fidels a ells mateixos i mai s'han venut per la pasta, tot i que pot semblar-ho no es veritat. Jo sé que, per exemple, quan van començar van rebre una subvenció del Govern del Quebec per fer un espectacle, l'espectacle va agradar i van rebre alguna cosa més, però necessitaven més diners per fer el que volien, així que van demanar crèdits als bancs. Tots es van riure d'ells, excepte un petit banc que va creure en el projecte. Actualment, els grans bancs els hi van al darrera, però el Cirque du Soleil continua treballant amb el petit banc que va arriscar-se per ells.
Pocs anys després d'haver començat van anar (si no recordo malament) a un Festival a Califòrnia (EUA) i els hi van ploure ofertes de molta pasta per crear nous espectacles per teatres i hotel. Però a la lletra petita del es deia que l'última paraula la tindria el productor i mai van signar això perquè mai han volgut perdre el control, si no ja no seria el Cirque du Soleil. Quan van venir a actuar a Las Vegas, els van veure els amos de diversos hotels i els hi va proposar fer un espectacle per a ells. Actualment, hi ha dos espectacles fixes del Cirque du Soleil a Las Vegas i els dos són considerats tant pel públic com per la critica com els millors espectacles de Las Vegas. Cap espectacle aquí fa plens com els del Cirque. "Mystere", per exemple, fa més de cinc anys que funciona amb un 98% d'entrada, i el mateix amb "O", el nou espectacle del Cirque a Las Vegas. D'altre banda, a nivell artístic tenen molta cura de tots els detalls, des de la posta en escena fins el maquillatge, vestuari, llum, escenografia, música... a més tots els artistes són de primera qualitat.

Abans havies treballat amb la Cia. Contre-Pour de França. Qui són i que vas fer amb ells?
Son una Cia. de Pallassos de Carrer formada en aquell moment per gent de Quebec, França i Bèlgica. L'espectacle en el que jo vaig treballar es deia "Les Hommes en Noir", per mi es un dels millors espectacles de pallassos que he vist mai. Els vaig veure per primera vegada a Tàrrega l'any 1994 i als cinc minuts vaig pensar "vull treballar amb ells". Ells treballaven amb la mateixa agència que jo a Espanya, pel que vam coincidir a diferents festivals i vaig tenir la sort de veure'ls treballar diverses vegades. Un any després d'haver-los vist per primer cop a Tàrrega (un any clavat) vam coincidir al Festival Internacional de Teatre de Carrer d'Alcorcon (Madrid). Jo m'havia assabentat que dos d'ells deixaven el grup, així que no vaig deixar passar l'oportunitat i li vaig dir al director que si necessitaven un substitut jo estaria no tan sols encantat si no honorat de poder treballar amb ells i que em fes una prova. Em va dir "molt bé, actuem dintre de dues hores, et deixo el meu vestit i em substitueixes al següent espectacle". I així va ser com em van contractar. L'any 1995 vaig estar treballant amb ells a diferents Festivals a Espanya, França, Anglaterra, Holanda i Rússia.
El clown americà Jango Edwards va ser la teva gran oportunitat?
El 1992 el vaig veure actuar a la carpa "Bardelona" i vaig al.lucinar. Quan va venir al SAT al 1993 vaig comprar deu entrades i vaig convidar a deu col.legues. Quan va acabar l'espectacle em vaig colar al "backstage" fins que el vaig localitzar i li vaig dir que volia parlar amb ell (volia proposar-li donar un curset de clown a Barcelona, més que res perquè jo volia prendre el curset com alumne). Em va dir que l'esperés al bar, però va marxar pel darrera. Llavors vaig preguntar qui era el seu agent i ell ens va connectar. Finalment vaig organitzar el curset. A l'acabar-lo em va senyalar com alumne destacat i això va fer que el seu agent s'interessés per mi. A partir d'aquí vaig començar a treballar a festivals arreu del món. He treballat com a pallasso a 13 països.
Quan se t'acabi el contracte de 2 anys amb el "Cirque du Soleil" què penses fer?.
Tinc diferent projectes. Un es fer un espectacle de pallasso, jo sol o potser amb la meva dona. També tinc un projecte personal de fer un programa pilot tot de carrer per la Televisió. A més, vull continuar donant cursets de pallasso (he fet 5 cursets per artistes del Cirque du Soleil i es una cosa que m'agrada molt) i també vull introduir-me a la direcció teatral i al cinema.
També tens projectes pel món virtual, a Internet, oi?
Estic involucrat en un projecte a internet, un Portal de las Arts. Actualment tenim una web, però l'estem refent totalment. La idea va començar com un lloc de trobada i connexió per els programadors de las arts escèniques i els professionals de l'espectacle. Actualment estem treballant per fer un lloc que sigui un punt de referència tan pels professionals com per al públic en general, i que aplegui totes las arts (teatre, circ, dansa, arts plàstiques, cinema, video, fotografia, poesia, literatura, etc.. L'adreça es www.serviart.com. Tot i això, insisteixo que si la visiteu només veureu l'embrió amb el que vam començar, a partir de mitjans de Febrer hi haurà la nova versió.
Tens dues pàgines web i et comuniques per video-cam amb la família des de Las Vegas. Passes moltes hores davant l'ordinador?
Quan estic a Las Vegas sense la dona i la meva filla, llavors sí. Quan elles estan aquí, o quan sóc a Barcelona, no tant. No només perquè haig de donar-li temps a la família si no perquè els pirates telefònics a Espanya ens dessagnen massa. Aquí a Las Vegas pagues 20 dòlars (unes 3.000 pts.) per l'accés i la trucada és gratuïta, per tant et pots connectar tot el temps que vulguis. Aquí, als EE.UU., pots tenir internet totalment gratuït amb un servidor que et dona accés a canvi de fer sortir un banner amb publicitat. Per cert, les meves pàgines són : www.pallassos.com (personal-professional) i la que estic construint sobre el món dels pallassos en espanyol (que està en construcció però ja accessible) www.clownplanet.com .
Clinton, Blair, Aznar, Almunia, Pujol. Qui seria un bon pallasso i qui només fa pallassades?
Si els hagués de catalogar, tots ells serien "pallassets" i no pallassos. Si hi hagués un veritable pallasso com a president d'un país no se si el país funcionaria millor, però al menys riuríem més. Per cert, ja que parlem de polítics... crec que a les votacions tindria que existir el vot negatiu i no només el positiu. Es a dir, que poguéssim votar en contra d'un partit i no només a favor. Jo alguna vegada he votat a favor d'un partit per anar en contra d'un altre, però no perquè volgués votar-lo. Trobo que si es comptés l'abstenció i es permetés el vot negatiu, la coses anirien d'una altra manera.
T'agradaria fer un dia un espectacle a Argentona?
I tant.